Esto no tiene desperdicio.....crónica calentita del día:

En un relat d'una obra editada per l'Ajuntament de Barcelona apareix un fragment on es parla de bombardejar amb napalm el camp de l'Espanyol


Redacció, 11:00 h. L'any 2004, l'Ajuntament de Barcelona i Brabander publicaven BCN24H, un llibre de gran format acompanyat d'un DVD*en que es pretenia que tot un seguit d'autors donessin una visió detallada de Barcelona a través de textos, fotografies i*il·lustracions i prenent com a fil conductor el pas per la ciutat d’una hipotètica visitant francesa, la Julie. El llibre, que segueix apareixent al catàleg de publicacions municipals, se'ns venia com*"una exuberant estructura de mosaic, visual i narrativa, que reflecteix les petites i les grans geografies barcelonines, la seva gent d’avui i també la seva història". Tot seria perfecte, si no fos*pel contingut d'un*dels fragments del text, que ha despertat la indignació d'un dels nostres internautes, sobre tot pel fet que aquesta obra dugui el segell de l'Ajuntament de la ciutat.

Es tracta de l'escrit de l'Albert Sánchez Piñol, autor conegut pel seu best seller La pell freda, que en el seu relat inclou un paràgraf que ni tan sols sembla justificable com a recurs satític*o irònic donat el sentit que es pretenia donar en aquesta obra coral. Es tracta en concret d'aquest fragment: "A les Rambles no et controlava ningú. Al barri no podiem fer el brètol perquè ens coneixia massa gent. I a les Rambles els xarnegos es diluïen entre la multitud. Buf, com els odiavem. Als xarnegos, vull dir. Apareixen quan menys t'ho esperaves, com en una batuda, i si ells eren molts i nosaltres pocs, valia més fugir per potes. Ens insultavem perquè parlavem català, ens escorcollaven a punta de navalla i ens buidaven les butxaques. A Catalunya la paraula xarnego sempre ha estat pur tabú. Oficialment els xarnegos no existeixen. I una merda. Amb catorze anys nosaltres teníem clarissim què era un xarnego, un poli que encara no ha descobert la seva vocació. Ah, i també en sabiem el remei. Agafar a tots els polis i xarnegos, reunir-los en un camp de futbol (el del RCD Espanyol, naturalment) i bombardejar-lo amb napalm". Sánchez Piñol ha col·laborat*amb escrits a la revista oficial del FC Barcelona, i també ha*publicat*articles sobre la manera en la que aquest club, al seu parer, contribueix a la difusió de la cultura catalana a nivell internacional.