I això que no va ser una cosa planejada ni preparada eh.. sinó que va sorgir..
Un sopar entre amics, unes copes, uns bailoteos en una disco, unes mirades còmplices, unes propostes a l'orella, somriures picarons, uns petonets primer, després morrejades, magrejades.... fins acabar tots tres revolcant-nos al sofà de casa d'un d'ells. Va ser una passada, els dos xavalins van ser els meus herois... em van cuidar mimar i donar moooooolt de plaer.
Els hi haig de donar un deu, i perquè no hi ha onze eh.. que si no hi donava també ..jejeje
Us asseguro que no oblidaré mai aquella nit. És meva per sempre!!!