Ahir a Barcelona unes llums s’apagaven, i unes altres s’encenien. En una terrassa cèntrica de la ciutat comtal, amb unes bones vistes, començava una nit d’allò més tendre, acompanyada de dos mojitos que banyaven de dolçor els nostres paladars. Moltes llums continuaven apagades davant la impotència dels qui en aquells moments no podien gaudir-la, però en aquella terrassa una s’encenia. Res i ningú podia amb ella. El seu cabell ros, el somriure que dibuixaven els seus llavis, la mirada dels seus ulls, la seva veu… Allò només era el principi d’una nit. Una nit on l’única llum que es mantenia encesa era ella, l’unic que brillava era la pupil•la dels seus ulls. Descriure el seu cos potser seria massa subjectiu, però si sé que el meu va caure rendit en ella. Que tot el que s’ha dit d’ella en altres experiències explicades és poc per a expressar com és ella. Perquè fins que no ets amb ella, no la coneixes. I conèixer-la ha estat sabotejar la llum dels altres perquè només m’enlluerni la seva. Perquè aquesta nit és l’únic que hi havia de bonic per a veure. Una de molt poques que et fan sentir especial. Simpatia, empatia, complicitat, tendresa, mirades, somriures,… molt poques saben fer-ho com ella. Per això, i ho dic públicament, que li desitjo molta sort en tot. I li donc també les gràcies per la nit que em va donar.
- - - - -
Ayer en Barcelona unas luces se apagaban, y otras se encendían. En una terraza céntrica de la ciudad condal, con unas buenas vistas, empezaba una noche de aquéllo más tierno, acompañada de dos mojitos que bañaban de dulzura nuestros paladares. Muchas luces continuaban apagadas ante la impotencia de quienes en aquellos momentos no podían disfrutarla, pero en aquella terraza una se encendía. Nada y nadie podía con ella. Su pelo rubio, la sonrisa que dibujaban sus labios, la mirada de sus ojos, su voz. Aquello sólo era el principio de una noche. Una noche donde la única luz que se mantenía encendida era ella, lo único que brillaba era la pupila de sus ojos. Describir su cuerpo quizás sería demasiado subjetivo, pero si sé que el mío cayó rendido en ella. Que todo lo que se ha dicho de ella en otras experiencias explicadas es poco para expresar cómo es ella. Porque hasta que no estás con ella, no la conoces. Y conocerla ha sido sabotear la luz de los otros porque sólo me deslumbre la suya. Porque esta noche es lo único que había de bonito para ver. Una de muy pocas que te hacen sentir especial. Simpatía, empatía, complicidad, ternura, miradas, sonrisas,… muy pocas saben hacerlo cómo ella. Por eso, y lo digo públicamente, que le deseo mucha suerte en todo. Y le doy también las gracias por la noche que me dio.