Tema: que a gusto nos .........quedamos?

Iniciado por ROMÀ

Hola Archer:
Lamentar-se de la crisis, en aquest context, d´aquest foro en que ens movem, ho trobo un xic fariseu, ja que segons el meu punt de vista, considero que la verdadera crisis, està en tenir que ser desnonat de casa teva, per no pagar l´hipoteca, tenir que anar als menjadors socials per menjar un plat calent, o anar al banc d´aliments, per atipar a la família.
En una altre vessant, està el tema de tenir que espaiar les visites per tal de descarregar l´ excés de testosterona, amb unes nimfes esplendoroses que son receptores dels nostres excedents administratius, altrament dit, estalvis o beneficis.
En la meva modesta opinió, trobo surrealista les critiques en vers a les addiccions del tot prescindibles, com ara: el tabac, (addicte), l´alcohol, (no soc abstemi), ludopatia, substancies estupefaents, el "pit i cuixa", etc. etc.
En el mon comercial i consumista, al llarg de l´any, i per tal d´incentivar, a gastar-nos els pocs diners que ens queden, hi ha lo que s´anomena REBAIXES, però enfocat a articles necesaris.
En pla "catxondo", i no vull donar idees, t´imagines promocions del tipus:
Por cada 90 minutos de relax, un francés de regalo.
Por el precio de una de 200 euros, mi compañera tambien se apunta.
"Buffet" libre, por "tropecientos" euros, toda la noche hasta el amanecer.
I aixì moltes propostes del tot disbauxades.
Si parlem de crisis, i ens queixem de que ja no: "esnifem", fumem, emborratxem, cardem, apostem, tant sovint com abans, encara som uns privilegiats.
La meva rural opiniò.
Romà

Es un punt de vista interessant, una mica demagògic si em permet la opinió. I es que els que cada un de nosaltres considera com a nivells mínims de benestar, de qualitat de vida i de despeses diàries o mensuals es, com a mínim, relatiu.

Però deixant a banda aquesta petita fotesa, soc un perepunyetes moltes vegades per qüestions de diferències de criteris però m’agrada escoltar punts de vista diferents per poder tenir una opinió més raonada, repeteixo que deixant a banda aquest punt trobe que els comentaris que apuntes son molt clars i els podem compartir sense cap problema.

Evidentment que hi ha nivells de consum mínims, els que podríem anomenar de supervivència, i uns altres que aporten el que de forma general anomenem millora de la qualitat de vida. Un parell d’exemples poden ser útils. Jo personalment voldria que ells llibres tingueren un IVA zero i no m’importa rés que tots els partit de futbol siguin de pagament, i altres persones poden inclús considerar que el futbol en obert es “casi” un dret constitucional.

En qüestions de valors poden haver-ne punts de vista molt diferents, el que fa la discussió i la necessitat d’arribar a acords una part important de la organització social.

Salutacions empordaneses,
Archer